Es tracta d'una tècnica psicoterapèutica. La persona fa la teràpia a través de regressions al seu passat per a “netejar” o “desactivar” els bloquejos emocionals i les creences generades a partir de situacions doloroses i substituir-los per estructures mentals i emocionals positives.

Si imaginem un iceberg, la part que sobresurt seria la nostra consciència, el 10% de la massa de gel que podems veure. La gran part submergida seria el nostre subconscient, el 90% restant. És a dir, el nostre subconscient és una gran força i dirigeix molt més que no pas creiem els nostres pensaments, actes i emocions. Quan ens relaxem en la regressió, ens submergim i ens endinsem en el subconscient, amb el qual ens comuniquem a través d'imatges amb una càrrega determinada d'emocions (com quan somiem), però aquí estem conscients i podem navegar pel nostre món intern, explorant-lo i corregint els “desperfectes”.




Un servomecanisme


El subconscient funciona igual que un servomecanisme, és a dir, va directament a l'objetiu i actua literalment segons allò perquè està programat. El subconscient no té capacitat de decidir ni elegir, treballa per fer realitat allò que hi ha quedat registrat. Per exemple, si una persona ha viscut una experiència d'abandonament durant la seva infantesa, hi pot haver quedat registrada la creença que les persones que l'estimen l'abandonen, i tota aquesta gran força treballarà fidelment perquè això sigui una realitat. Hi ha situacions difícils en què podem registrar sense voler aquesta mena d'ordres negatives i que continuïn actives sense que en siguem conscients.

La nostra exploració a través del subconscient ens permet observar i experimentar el nostre jo profund i ajudar-nos a restablir l'equilibri. És un viatge que requereix la predisposició de la persona a entrar en si mateixa i ajudar-se. No és perillós ni resulta traumàtic, ja que se segueix i respecta el ritme amb què la persona pot anar-se enfrontant a la seva realitat interna.


Conèixer és poder


Es diu que el coneixement és poder. En aquest cas, el fet de coneixe's més bé a un mateix i de saber de quina manera el nostre món profund ens condiciona la vida, ens permet carregar-nos de recursos i mitjans per a dirigir tot el nostre potencial personal cap al nostre equilibri i redefenir els objectius interns.

Un aspecte fonamental en aquesta teràpia es basa també a esbrinar quina mena de relació viu la persona amb si mateixa. Us sorprendria comprovar la quantitat de persones que es rebutgen, no s'accepten i són terriblement exigents amb si mateixes; és a dir, que exerceixen contínuament una pressió emocional negativa envers elles mateixes.



Reconciliar-se amb un mateix


Un dels objetius de la teràpia és en primer lloc prendre consciència de la mena de relació que tenim, treballar l'acceptació comprensiva i incondicional per arribar a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i aconseguir que el màxim de la nostra energia, del nostre potencial treballi de manera positiva per aconseguir els objectius que realment busquem per a les nostres vides. El fet de sentir-se acceptat i estimat per un mateix és la font més gran de benestar que hi ha.